1 dia

Aconsegueix el disc a www.bankrobber.net/store Consigue el disco en www.bankrobber.net/store Get the album at www.bankrobber.net/store NOTA DE PREMSA (2003) NOTA DE PRENSA (2003) [CAT] Guillamino és un home-orquestra que ha descobert els seqüenciadors i els sàmplers. Podria ser un Comelade electrònic, o potser un Herbert amb guitarra espanyola caigut per error a l’Empordà, on el talent i la racionalitat es barregen amb el geni i la follia. Ho demostra amb el seu primer disc, 1 dia, el més sorprenent que ha passat en molts anys al sud dels Pirineus. En las 12 peces del disc, Guillamino juga a trencar les normes i a capgirar les etiquetes. Ens parla de dubtempo, brokenbeat, deepesthouse... El seu únic patró és el temps, que el convida a esmorzar prenent cafè amb Erik Satie per, més tard, anar augmentant progressivament el ritme per acabar amb el house de matinada. Entremig, es desinhibeix totalment amb referències al soul, al jazz, a la capoeira (Senzala, punt culminant del disc) o fins i tot al flamenc (Low lo). En l’univers de Guillamino, les bases electròniques i els samplejats conviuen amb instruments acústics i baixos potents. Cada peça té, a més, aquell detall que la fa única, des del berimbao de Senzala fins a la xuflaina aragonesa (ILOH) o la guitarra espanyola que treu el cap a Low lo o Broken C. Tot i que el disc és en gran mesura instrumental, Guillamino també ens permet escoltar la seva veu en quatre cançons, on revela un talent en la composició que va molt més enllà del cut’n’paste rítmic. Nota de premsa de la reedició (2012) Explicàvem fa 10 anys que Guillamino era –obrim cometes- “un home-orquestra que ha descobert els seqüenciadors i els sàmplers. Podria ser un Comelade electrònic, o potser un Herbert amb guitarra espanyola caigut per error a l’Empordà, on el talent i la racionalitat es barregen amb el geni i la follia”. Això ho dèiem fa 10 anys i aquella presentació segueix essent vàlida. Ara ja sabem que és l’home de les mil cares, capaç de jugar en tots els terrenys. I el seu primer disc deixava entreveure molts dels camins que prendria en el futur: “Guillamino juga a trencar les normes i a capgirar les etiquetes. Ens parla de dubtempo, brokenbeat, deepesthouse... El seu únic patró és el temps, que el convida a esmorzar prenent cafè amb Erik Satie per anar augmentant progressivament el ritme fins acabar amb el house de matinada. Entremig, es desinhibeix totalment amb referències al soul, al jazz, a la capoeira o fins i tot al flamenc”. Tot i que “1 dia” és essencialment instrumental, Guillamino ja s’atrevia a cantar en quatre cançons (“I see love”, “Senzala”), revelant un talent vocal que es convertiria, amb el temps, en una de les seves empremtes. Però les peces que marquen el ritme del disc són les miniatures electròniques com “ILOH”, “Anestesia”, “Lowlo” o “Lupu el lladre”, que revelen l’univers imaginatiu que amagava ja llavors l’ordinador de Pau Guillamet. Finalment, cal no oblidar que “1 dia” és el disc que va obrir a Guillamino les portes del Sónar (va debutar al Sónar Hall el 14 de juny de 2003) i, de retruc, del mític John Peel i Gilles Peterson, que van punxar el disc als seus programes de la BBC. [ESP] Contábamos hace 10 años que Guillamino era –abrimos comillas- “un hombe-orquesta que descubrió los secuenciadores y los samples. Podráa ser un Comelade electrónico, o quizá un Herbert con guitarra española caído por error en el Empordà, donde talento y racionalidad se funden con el genio y la locura”. Lo decíamos hace una década y la definición sigue siendo válida. Ahora ya sabemos que es el hombre de las mil caras, capaz de jugar en todos los terrenos. Y en su primer disco ya dejaba entrever muchos de los caminos que tomaría en el futuro. “Guillamino juega a romper las normas y da la vuelta a las etiquetas. Nos habla de dubtempo, brokenbeat, deepesthouse... Su único patrón es el tiempo, que le invita a desayunar tomando café con Erik Satie para aumentar progresivamente el ritmo hasta acabar con house por la madrugada. Por el camino, se desinhibe totalmente con referencias al soul, al jazz, a la caopeira e incluso al flamenco”. Aunque “1 dia” es esencialmente instrumental, Guillamino ya se atrevía a cantar en cuatro canciones (“I see love”, “Senzala”), revelando un talento vocal que se convertiría, con el tiempo, en una de huellas. Pero las piezas que definen el disco son las miniaturas electrónicas “ILOH”, “Anestesia”, “Lowlo” o “Lupu el lladre”, que permiten vislumbrar el imaginativo universo que escondía ya entonces el ordenador de Pau Guillamet. Para terminar, cabe recordar que “1 dia” es el disco que abrió a Guillamino las puertas del Sónar (debutó el 14 de junio de 2003) y, de rebote, del mítico John Peel y Gilles Peterson, que pincharon el disco en sus programas de la BBC.